· 

Sant Martí d’Envalls i l’Estany de Collroig


Al cor de la vall glacial d’Angostrina, que enllaça aquesta població de la solana cerdana amb l’estany de les Bulloses, l’església de Sant Martí d’Envalls és el testimoni viu del que ens resta de l’antic poble d’Envalls.

Diuen que aquest poble va ser engolit per una allau fa molt temps. L’excursió al solitari estany de Collroig, situat en un indret caòtic i desolat però d’una bellesa increïble, és la millor alternativa a la ja clàssica excursió fins a les Bulloses. Amb neu és una excursió sensacional.

 

Lloc de sortida
Sant Martí d’Envalls, al fons mateix de la vall i envoltat per arbres de ribera. És una construcció romànica del segle XI, de nau única amb volta de canó de perfil apuntat, encapçalada per un absis semicircular. Té una espadanya de dos ulls al frontispici.

 

Aproximació
Hem d’anar-hi des d’Angostrina. Al poble, poc després de l’església parroquial i abans de creuar el riu, trobem a l’esquerra una desviació. És una pista estreta, al principi asfaltada, que de seguida fa uns revolts entre pastures i vegetació de ribera. Més amunt, als Vivers, passa per un bosc d’avellaners al vessant oriental de la muntanya.
La pista, però, a 1,5 km esdevé de terra i sovint en mal estat. Després d’alguns trams asfaltats, a 2,5 km torna a ser de terra. Si no anem amb un automòbil tot terreny quasi és preferible deixar-lo aquí i recórrer a peu (15 min per terreny planer) el que ens queda. A les envistes de l’ermita (4 km des d’Angostrina), quan deixem a la dreta el camí de les Bulloses, aparquem el cotxe perquè des d’aquí en endavant una cadena impedeix el pas dels vehicles motoritzats.

 

Itinerari
0.00 h. Sant Martí d’Envalls (1.593 m).
Tot i que hi ha alguna drecera costeruda, el més preferible és seguir la pista que, per inclinació suau però regular s’enfila en direcció sud entre el bosc d’avellaners. Veiem marges de paret seca i alguns bedolls. No triguem a atènyer una careneta amb un bon panorama de la plana cerdana i la central tèrmica
Thèmis.
0.20 h. Cortalet de Nyer (1.682 m).
Revolt de 180 graus a la dreta. Deixem a l’esquerra un camí que baixa a les Escaldes i continuem per la pista, que travessa els rostos de l’Artiga. De seguida veiem una cabana a la nostra dreta.
0.35 h. Pleta de les Escaldes (1.760 m).
Pastures extenses. Sant Martí d’Envalls queda ensotat al fons de la vall, que apreciem en quasi tota l’extensió. La pista creua un pas estret i rocallós per girar després a l’esquerra entre una pineda de pi negre i acostar-se a un torrent.
0.55 h Rieral dels Estanyets (1.939 m).
Som a la baga de la Mata Nova. Travessem el torrent i deixem la pista a la dreta. Per pastures i pendent suau, agafem un sender indefinit a l’esquerra, però sense pèrdua, ja que enllaça amb la pista més amunt. Destaquen al fons els dos pics de Collroig i el de les Toses. Quan som a la pista, la seguim cap a l’esquerra fins a un pla amb una gran cabana.
1.15 h. Jaça dels Capellans i cabana de la Mata Negra (2.077 m).
A mà dreta hi ha una comella, la de les Tres Fonts, per on baixa el rec del Carlit. Ascensió suau encara entre bosc per un sender amb fites de pedres. Anem girant progressivament a l’esquerra i la petita vall s’obre en un gran pla.
1.40 h.Ras del Carlit (2.300 m).
Altiplà molt dilatat amb pastures i rocs granítics i un panorama extensíssim del massís fins a les rodalies de les Bulloses, el massís de Madres i el Canigó. Sempre per inclinació suau, continuem en la mateixa direcció agafant com a referència l’arrodonit coll Roig, entre els dos pics del mateix nom. Poc abans de l’estany, seguint les fites, trobem un refugi metàl·lic.
2.00 h. Estany de Collroig (2.432 m).
Tot i la desolació del paisatge, enmig d’un terreny granític i esquistós, la solitud d’aquest lloc té un encant especial. L’estany és tancat i sembla que no tingui sortida d’aigües. Des d’aquí, per un contrafort a la dreta, podem assolir, si ens animem, qualsevol dels dos pics de Collroig (45 min), complement excel·lent de l’excursió. Una altra opció és travessar el desert del Carlit fins a les Bulloses (2.30 h) o anar a cercar el port de Maurà per baixar pel riu de Brangolí a Bena (2.30 h).

 

Diables i Crims
Prop d’Angostrina, a l’indret de l’Avellanosa, hom assegura que hi ha la roca del Peu del Diable. Diu la llegenda que el maligne era a Dorres, però els vilatans l’en van foragitar. Com que, en fer-ho, saltava de puig en puig, finalment va caure a la vall d’Angostrina, sobre una roca que en conserva l’empremta del peu i el genoll. Una versió d’aquesta història assegura que en realitat es tractava d’una aposta que havia fet el diable amb sant Martí: fer un salt per damunt de la vall. El sant va tenir èxit, però el dimoni va caure a l’abisme.
També diuen que prop de l’església de Sant Martí d’Envalls hi ha la Pedra que Sagna, una roca en forma de taula. Conta una llegenda que aquest fou el lloc on el comte Guifré de Cerdanya va matar el seu nebot, Gentil, disgustat per una derrota contra els sarraïns de la qual, segons Guifré, era culpable. Es creu que quan una persona comet un crim contra algú de la família, la pedra queda completament tenyida de sang.