El fred s’apropa i les valls de la Cerdanya canvien la seva fesomia, s’adapten a les noves temperatures i, a poc a poc, el verd es deixarà cobrir pel blanc. Però la muntanya no deixa de perdre el seu atractiu, només el canvia, i si volem seguir visitant-la, hem de tenir en compte els nous factors per anar ben preparats.
No parlem d’anar a fer alpinisme, ni escalada en gel, ni barranquisme. Res que requereixi portar casc, ni talabard, ni tan sols grampons. Encara que el que ens proposem fer sigui una excursió de poca dificultat tècnica, a la muntanya sempre s’hi ha d’anar mínimament preparat. Cal tenir en compte que el temps hi pot canviar en cosa de minuts i que hem de saber amb què ens podem trobar i com afrontar-ho. Evidentment, tampoc no cal alarmar-se, la muntanya la podem gaudir sense haver de contemplar necessàriament cap tempesta, passar fred o notar com les butllofes creixen als nostres peus, però s’ha de ser conscient que això també és possible i que cal anar preparats per si ens trobem amb aquestes escenes o, simplement si volem passar un bon dia assolellat.
Per començar, cal que anem ben equipats de peus i aquí podem triar el calçat baix o la bota. Si hem de trepitjar força neu sempre és aconsellable la bota, que a més, ens protegeix els turmells en cas de patinades, però si no és així, la sabata baixa sempre ens permetrà més comoditat de moviment i, en tot cas, ens podem posar unes polaines. Això sí, sigui baixa o alta, hem de parar atenció en els materials del calçat. Les soles són molt importants per tal d’evitar-nos lliscades, cal que tinguin un mínim dibuix per aferrar-se bé al relleu pel què caminem i és convenient que els tacs siguin semi-rígids. També és molt important que el calçat disposi de la membrana interna que impedeix l’entrada d’aigua i alhora en facilita la transpiració, indispensable si no volem acabar amb els peus ben molls i potser amb alguna butllofa. En aquest sentit, igualment en són d’importants els mitjons, que han de ser també transpirables, ajustats al peu i sempre de cama més alta que la pròpia bota.
Així doncs, el més important pot ser el calçat, que a més podem variar encara si hi afegim plantilles d’absorció de les vibracions o absorbents de la suor. Però també hem de saber triar bé la roba que vestim: cal que els pantalons siguin d’un material prou resistent, alhora flexible i calent. Hi ha cases comercials que tenen un molt bon producte pel què fa la roba i, si hem de fer sortides periòdicament, és indicat comprar-nos-en uns. Els resultats són sempre molt satisfactoris i la diferència amb uns pantalons normals és notable.
Això mateix succeeix amb les samarretes. És cert que el cotó és el teixit més confortable, però no pas per fer senderisme, ja que un cop moll costa molt d’eixugar-lo i correm el perill que la suor freda ens quedi al cos. Pel què fa a teixits s’ha progressat molt i, així com amb el calçat o els mateixos pantalons, les samarretes de membrana, generalment anomenat teixit Gore-Tex, són la millor opció per encaminar-se cap a la muntanya. El teixit sintètic, ja sigui en samarreta, jersei o anorac permet una gran confortabilitat alhora que ens dóna escalfor i ventilació.
Per si una tempesta ens sorprengués, és convenient portar sempre un impermeable, que pot ser tipus capelina o anorac. En el primer cas, el volum ocupat a la motxilla serà mínim, així com també el pes, però cal tenir en compte que s’hi plou durant força estona, la capelina no ens permet cap tipus de transpiració. Els anoracs, en canvi, tot i ser més farragosos poden disposar del teixit de membrana, amb la qual cosa solventem aquest inconvenient.
Hi ha més coses que hi haurem de dur a la motxilla. L’aigua és indispensable, i val més que ens en sobri que no pas que ens en falti. Això sí, convé calcular-la bé, que tot pesa. A la motxilla també convé que hi portem una lot, ja sigui de mà o frontal, molt més pràctica; un mapa de l’itinerari que volem seguir, una mica de menjar ben energètic, una petita farmaciola i, és clar, el mòbil, que en cas d’accident serà el recurs que acabarem emprant, ja que, encara que no disposem de cobertura, el número d’emergències 112 sempre admet resposta. Si estem gaire lluny de casa o del cotxe, també és recomanable portar un joc de mitjons de recanvi i, fins i tot, una samarreta.
A partir d’aquí, podem anar sumant molts altres accessoris a la bossa que ens seran de gran utilitat si la nostra excursió ja es converteix en una travessa. Ulleres de sol, crema de protecció solar, pals per caminar, una brúixola, uns binocles... és clar que sempre cal contemplar el pes que acabem traginant. Tot i així, el material de muntanya ja està pensat per ser força lleuger, així com per exemple els mateixos pals, que avui dia són d’alumini i poden garantir, alhora que una bona suspensió, un pes mínim.
I de totes totes, d’allò que no ens podem oblidar és de la única cosa que no ens podem posar a la bossa: cal consultar la informació meteorològica per tal de tenir les mínimes sorpreses i poder gaudir de l’excursió i, si el bon temps no està assegurat, com a mínim ja sabrem quin és l’equipament addicional que haurem d’agafar o cap a quin sector podem desviar el nostre recorregut.
