· 

L'estany de Puigcerdà


L’Estany de Puigcerdà, juntament amb el campanar de Santa Maria, és un dels símbols de la capital cerdana. Les seves aigües i els seus vestigis del passat, ens parlen d’un moment històric on la societat benestant catalana, va fer d’aquest racó un dels més importants per l’època.

"La descoberta turística de l’estany i el seu entorn a finals del segle XIX, va ser sens dubte, un revulsiu per a la capital cerdana. És bàsicament a partir d’aquest moment, quan amb l’afluència de l’anomenada colònia veraniega –principalment barcelonesos benestants- s’engega el que poc després es coneixeria com a “turisme”, moment en què es va produir l’esmentada reforma urbanística, aprofitant-se l’indret per a esbarjo, tant dels vilatans com dels visitants.

La respectable posició en què va restar la vila en finalitzar les guerres carlines i l’immillorable paisatge de la Cerdanya, varen ser causes directes d’aquest fenomen turístic de finals del segle XIX i principis del XX. Això va comportar la construcció de segones residències. Famílies benestants barcelonines, es van arriscar a venir per carreteres no gaire bones amb carruatges de tir (diligències, tartanes, brecs...) primer, i amb tren o cotxe després. Molts d’ells adquiriren un terreny i hi construïren les seves sumptuoses villas d’estil eclèctic, les quals troben la seva màxima representació en l’entorn de l’estany, on encara es pot admirar alguna d’elles. Entre altres les villas Eduardo, Andreu, Matilde, Maria, del Rellotge, Moner, Vilallonga, Clausolles, Font i Camaló. Altres s’instal·laren en els grans hotels, aleshores Tixaire i Europa principalment.

En aquest moment les reformes i millores de l’estany encarades a l’oci se succeirien. Així, a més d’obres de caràcter general, se n’endegaren d’altres completament dedicades a l’embelliment i, fins i tot, es fundà la societat La Recreativa amb el fi de treballar de cara a aquesta nova dinàmica. Dintre d’aquestes reformes i millores s’hi contemplava la construcció d’un quiosc al centre de l’illa així com d’un embarcador. També es parlava d’una barca artística i sòlida per passejar a les persones. Hi havia la clara voluntat de tenir l’entorn arranjat i agradable per afavorir un lleure bàsic com és el passeig.
L’arribada del turisme, juntament amb la situació social que vivia Puigcerdà en aquells moments, va portar un renaixement i revalorització dels cerdans, en especial de la cultura. Aquest fet s’emmarcava dins del renaixement català. En aquest moment es construí el Casino Ceretà, s’endegà el Círcol Agrícola Mercantil i feren cap a la Cerdanya, de forma significativa a Puigcerdà, mossèn Cinto Verdaguer, Santiago Rusiñol, Enric Granados, Narcís Oller, Albéniz, Krigboom, Blanchard, Maragall i un llarg etcètera de personalitats de tots els àmbits de la societat.

Dins d’aquest clima s’ideà el 1886 la celebració de la “Fiesta nocturna a la veneciana” segons la revista local La voz del Pirineo i que la Il·lustració Catalana anomenà “Festa nocturna de Puigcerdà”. Aquest va ser l’origen de l’actual Festa de l’estany.
Les actuals carrosses ens recorden aquelles tartanes, brecs i d’altres vehicles de passeig amb tracció animal que eren engalanats. Algunes d’elles reflecteixen el sentiment de la població vers a un fet concret del tarannà vilatà o comarcal. Altres són al·legòriques d’alguna entitat puigcerdanenca, o bé fan ressò de fets o ambients forans.

Dins d’aquest jorn de festa s’inicià el que s’anomenava l’”Acto de confraternidad hispano francés” el qual venia a ser un acte que implícitament acceptava la divisió imposada. L’acte consistia en una trobada de les autoritats al pont de la Guingueta i un acte a la Pl. Cabrinetty on s’hissaven les banderes d’ambdós estats i posteriorment també la catalana. A continuació es tocava l’Himne Cerdà.

L’Himne Cerdà va estrenar-se en la festa de 1890. Amb lletra de Francesc Matheu i música del mestre Sánchez Gavagnach, és, sens dubte, un cant a la Cerdanya on, per damunt de les malaurades divisions administratives imposades, predomina l’exaltació a la unitat cerdana.
El moment més espectacular de la festa són els focs d’artifici, els quals es mantenen des dels orígens de la festa i que apleguen una immensa majoria de cerdans i forans d’arreu.
Forma part ineludible de la festa la vella de l’estany i la Llegenda que l’acompanya, i que cada any forma part de la comitiva de carrosses, acudint puntualment a la seva cita de tots els anys."
Extracte del llibre “CONEGUEM... L’ESTANY I EL PARC SCHIERBECK” d'en Sebastià Bosom i Isern