ELS ORÍGENS
El primer prototip de taula d’snowboard el va construir M.J. Burchett cap als anys 1930, però no va ser fins els anys 60 que es va dissenyar el primer prototip oficial de una taula
d’snowbaord. Els atributs d’aquest disseny són confusos. Alguns l’atribueixen a Tom Sims amb el seu skiboard l’ any 1963. Altres a Shermen Poppen amb the Snurfer l’ any 1965.
El que està clar és que fins a principis dels anys 80, l’snowboard no va tenir la seva empenta com a esport i hauríem d’esperar encara fins el 1998 per veure una competició d’snowboard a un Jocs Olímpics (Nagano-Japó).
Al regne d'Espanya l’snowboard va tenir una entrada molt més lenta que a la resta d’Europa però no menys important. No hem d’oblidar que, al regne d'Espanya en general, els esports d’hivern a principis dels anys 80 eren esports minoritaris; a més, la cultura de neu dominada per l’esquí alpí feia difícil l’entrada d’aquest esport.
CARACTERÍSTIQUES
L’snowboard és una projecció dels esports de lliscament adaptats a la neu. L’aportació del surf o l’skate són evidents i les similituds són destacables. Les taules d’snowboard són fetes dels
mateixos materials que els esquís: fusta, fibra de carboni, fibra de vidre etc. En canvi, les botes són toves i fetes de materials més lleugers i manegables que les botes d’esquí que són
rígides.
Com amb el surf o l’skate, amb l’snowboard anem de cantó al pendent i, al contrari de l’esquí, només disposem de dos cantells per realitzar els canvis de direcció sobre la neu.
Tot el que té a veure amb la indumentària a la neu té molt a veure amb la moda d’aquest esport. L’snowboard no és només un esport, per alguns és una forma de vida acompanyada d’una manera de vestir, una música i una forma de ser.
BENEFICIS
Igualment que la resta d’esports d’hivern, l’snowboard es practica enmig de la natura i a alta muntanya. Són esports de lleure i molt beneficiosos per totes les edats. Ideals per practicar en
família o sols. No obstant, no hem d’oblidar que són esports de risc i que les mesures de seguretat les hem de complir (proteccions com el casc o la tortuga, no córrer riscos innecessaris
etc.).
PROJECCIÓ
La projecció dins i fora de la comarca és increïble. No em d’oblidar que fa 20 anys gairebé ni es veia gent surfejant per les pistes, i ara casi el numero de practicants d’snowboard supera als de
l’esquí alpí. Al ser un esport molt proper al col·lectiu juvenil (gràcies, en part, a l’esperit rebel i a la cultura que acompanya aquest esport ) la seva incidència va ser i és
increïble.
Aquest mateix fet es reflexa en l’àmbit federatiu i sobretot en l’àmbit competitiu.
Tres esportistes catalans varen participar als jocs Olímpics d’Hivern a Vancouver, Jordi Font (boardercross), Ruben Verges i Queralt Castellet (halfpipe).
D’altres, com el Ceretà Carles Torner, Isaac Vergés o els germans Manich son promeses catalanes d’aquest esport. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern, des de fa moltes temporades, té un circuit català de competició on es fomenta la pràctica de les diferents modalitats d’snowboard (Big Air, Halfpipe, Slope Style, Boardercross, Paralel Eslalom i Halfpipe). Per altra banda, la FCEH té un programa/estudi d’snowboard on les futures promeses dels diferents esports (inclòs l’snowboard) poden créixer com esportistes amb el suport dels millors entrenadors de Catalunya, sense deixar de banda els seus estudis.
A més, la FCEH va posar en marxa un circuit d’activitats (el circuit Mini-Surfers) on es promociona la pràctica de l’snowboard entre els infants.
