Breu història de l’esquí de fons
L’esquí de fons, també conegut com esquí nòrdic tot i que en aquest cas s'hi hauria d’incloure altres modalitats, té l’origen en uns primers estris que podrien assemblar-se a uns esquís i que van aparèixer fa uns 4.000 anys a les regions més inhòspites de l'actual Rússia. Evidentment no s'assemblaven als esquís actuals sinó que més aviat imitaven la forma dels unglots dels rens; uns animals que es mouen amb una gran destresa sobre el medi nival. La seva utilització s'anà generalitzant pels diversos territoris nòrdics d'Europa i Àsia i per diferents motius: la caça, el comerç, les comunicacions o fins i tot la guerra. Aquest és l’origen més segur de l’esquí de fons, no com a esport sinó com a medi per sobreviure.
L'esport modern de l'esquí va començar a practicar-se a mitjans del segle XIX a Noruega i aviat es va estendre per tots els països de la península escandinava. A la resta d'Europa, de la pràctica de l'esquí de fons n'evolucionà una modalitat que als països alpins es féu molt popular: el que tots coneixem com esquí alpí o esquí de descens.
A Catalunya l’esquí arriba l'any 1908 quan, a Rasos de Peguera, es fan les primeres pràctiques. En aquells moments tots
els esquís utilitzen la tècnica del taló lliure i servien bàsicament per caminar. A les baixades s'utilitza la tècnica del telemark. L'any següent, el 1909, ja es duien a terme les primeres
proves de tots els esports d'hivern: luges, esquís, raquetes i salts a diversos llocs on hi ha neu com al Matagalls, la Molina, Ull de Ter, Santa Fe del Montseny i Núria. Com a proposta turística
és introduït a finals dels anys 70 a alguns municipis del Pirineu Català com Montferrer i Castellbò, Lles de Cerdanya o Guils de Cerdanya. Des de llavors, el nombre de practicants i d’espais
dedicats en exclusiva a la seva pràctica ha anat creixent any rere any fins a arribar a l’actualitat amb diverses estacions nòrdiques, així ha convertit Catalunya en una de les regions amb
més nombre d’instal·lacions d’esquí de fons de tota la península.
La pràctica de l’esquí de fons es caracteritza per l’adaptació al medi, el respecte per la natura i la interactivitat amb ella. Això fa que sigui un esport molt apreciat pels amants de la muntanya i de la natura i que sigui un esport que s'adapta a la voluntat de qui el practica. Així, un esquiador de fons pot fer un mateix recorregut de forma suau i tranquil·la o pot fer-lo a ritme elevat, esdevenint un esport competitiu.
El que més destaca per sobre tot, però, és la sensació d'ingravidesa que s’experimenta a partir de cert moment de nivell tècnic i que porta al fet que l'esquiador valori l'esport per aquest aspecte.
Les Modalitats de l'esquí de fons
Pel que fa a modalitats tècniques, a les pistes nòrdiques podem trobar esquiadors que practiquen la tècnica clàssica en la qual els esquís llisquen en paral·lel, i d'altres que practiquen la
tècnica de patinador en la qual els esquís llisquen divergents formant una V. En tot cas, per això les pistes tenen dues característiques traces paral·leles que s'utilitzen bàsicament per la
tècnica clàssica i un espai pla que s'utilitza bàsicament per la tècnica de patinador.
La diferència entre una modalitat i l'altra també es nota en el material que s'utilitza. Així, en l'estil clàssic els esquís tenen, a la sola de l'esquí, un sistema antireculant situat a la zona del pont, és a dir sota la bota, que serveix per a poder fer la impulsió cap endavant. Aquest sistema pot utilitzar tot un ventall de productes químics anomenats ceres que es freguen en aquesta zona del pont de l’esquí i que fan la mateixa funció però amb un resultat molt més efectiu que l’altre sistema: les escames, unes petites osques a la sola que frenen l’esquí. La resta de material també és un pèl diferent: en el patinador les botes i els pals són més alts degut a les característiques tècniques de la modalitat.
En tot cas, el més recomanable per evolucionar tècnicament en aquest esport és contractar els serveis d'un professor titulat d'esquí de fons de qualsevol de les estacions que existeixen al Pirineu o bé incriure’s en algun dels cursos que els clubs d’esquí ofereixien als seus afiliats. És la forma més fàcil i ràpida d'aprendre correctament els moviments propis de l'esquí de fons.
D'altra banda, l'esquí de fons és un esport que, per les seves característiques, té molts beneficis per la salut: és una activitat bàsicament aeròbica, per la qual cosa prevé malalties cardiovasculars; es fa ús de la major part de la musculatura del nostre cos, fet que permet utilitzar-lo com esport de manteniment general; i l'espai on és practicat i les sensacions que transmet aporten beneficis psicològics pels qui el practiquen.
Localització geogràfica
Pel que fa a la seva localització geogràfica, la Cerdanya és una comarca privilegiada per la pràctica de l'esquí de fons ja que, a banda i banda de la frontera, hi podem trobar moltes estacions
d'esports nòrdics. Totes elles disposen de circuits marcats per la pràctica de l'esquí de fons així com d'instal·lacions de suport que en fan la pràctica més còmoda. Per exemple, a la Cerdanya
Sud hi trobem estacions amb molta tradició com Lles, Aransa i Guils, i a la Cerdanya Nord, Font Romeu i Bolquera. Però, a més, tampoc no massa lluny del centre de la comarca trobem encara més
estacions que amplien aquesta oferta tant a una banda com a l'altra de la frontera sobretot cap a la banda del Capcir. La Cerdanya és, sense cap mena de dubte, l'espai amb més concentració
d'estacions d'esquí de fons de tot el Pirineu.
El Comitè d'Esquí de fons i la competició
L'entitat encarregada de l'organització competitiva de l'esquí de fons és la FCEH (Federació Catalana d'Esports d'Hivern) concretat en l'anomenat Comitè d'esquí de fons que està compost per
diferents persones de l’àmbit d'aquest esport. La seva tasca és coordinar totes les competicions que es fan de les dues modalitats a l'anomenada Copa Catalana que inclou totes les curses que es
realitzen a terres catalanes, i això significa les de totes dues bandes de la frontera. En total, hi ha incloses fins a 25 curses de categories absolutes i infantils realitzades en poc més de
tres mesos d'hivern.
La tasca del Comitè de fons de la FCEH, però, no s'acaba aquí sinó que també s'encarrega de potenciar l'esport de base de l'esquí de fons mitjançant la tecnificació esportiva. En aquesta tasca s'hi destina bona part dels esforços de la FCEH ja que es considera un dels puntals de l'esport i de la seva projecció
