La Tosa d'Alp, cimal conegut també amb el nom de Pedró dels Quatre Batlles perquè assenyala la partió de quatre municipis: Alp, Urús, Das i Bagà, és un dels punts més alts de la carena que davalla cap a coll de Jou, continua per les Penyes Altes de Moixeró, enllaça amb la serra de la Moixa pel coll de Pendís i segueix després fins al Cadí. La Tosa és considerada Pirineu però ja no ho és el muntanyam, ben aspre, que neix a coll de Jou i mor a l'Alt Urgell. Part d'aquest muntanyam separa la Cerdanya del Berguedà i com a pas més freqüentat poden assenyalar-se els dos colls ja esmentats: el de Jou i el de Pendís.
De carreteres turístiques, a la Cerdanya, hi ha vàries. D'Alp surt una atrevida carretera que duu, si no al cim mateix de la Tosa, relativament a prop. Ja una mica fora del que correspon aquí podem citar també la de Castellar de N'Hug, al Berguedà, que pels plans d'Anyella porta a la collada de Toses. És una ruta una mica difícil, però els cotxes, en epoques adients, hi passen sovint. D'altres carreteres, en més bon o mal estat, penetren pregonament a les valls estretes que solquen el muntanyam indicat abans del Moixeró i el Cadí. N'hi ha algunes de més aprofitables que d'altres, peró donar-ne una referència exacta és difícil. Hi ha la de la vall d'Ingla, la de Nas, la de Bastanist...
Bastanist és un santuari situat en un lloc molt pintoresc, al peu del Cadí, pràcticament als límits de la comarca. Anys enrere era un lloc que inspirava molta devoció. Darrerament, com en molts altres punts pirinencs, si no la devoció, almenys les festes i els aplecs, han anat molt de baixa.
Bastanist, que havia rebut entre d'altres, les conseqüències de les guerres amb França, va sofrir, també les de la guerra civil espanyola. La imatge, que l’any 705 va aparèixer, segons tradició, sota les branques d'un boix, va ser destruïda totalment. De fet a la Baixa Cerdanya, de les imatges primitives només es va salvar, segons sembla, la de Talló. Talló es troba molt a prop de Bellver a l'ajuntament del qual pertany. És un indret tranquil on viuen una cinquantena de persones i amb una església pulcrament restaurada.
Que les destruccions de l'any 1936 van ser considerables, ho demostra el fet que Santa Maria, l'església parroquial de Puigcerdà, va ser enderrocada totalment. Només es va salvar el campanar que s'aixeca, airós, al bell mig de la població. Puigcerdà és una vila encara ben arrapada al “puig” on va ser bastida inicialment. Els carrers solen ser estrets. La impressió que en rep el visitant és que encara viu reclosa dintre les muralles. És una vila puixant i d'aspecte agradable, amb molt de comerç. Des de Puigcerdà es domi¬nen grans panorames. Posseeix un parc molt agradable i, al costat mateix d'aquest, un bonic estany. Aquest estany data de segles. Va ser construït l'any 1310 per concessió del rei Sanç de Mallorca i rep l'aigua mitjançant un canal de tretze quilòmetres de longitud que prové del riu Querol, en territori francès. Puigcerdà -la “vila” per antonomàsia de tota la Cerdanya-, va ser fundada per Alfons I, primer comte-rei de la Confederació catalano-aragonesa. No és gaire antiga: uns vuit-cents anys, però va créixer ràpidament gràcies als privilegis que li van ser atorgats i, posteriorment, gràcies a la proximitat de la frontera quan van ser aplicades les clàusules del Tractat dels Pirineus.
La capital de la Cerdanya, a l'època romana, havia estat Llívia, aleshores Julia Livia. Més tard la capitalitat de la Cerdanya va passar a lx, avui llogarret molt poc important situat a pocs quilòmetres de la Guingueta, en territori francès. Ix, amb un nom que els francesos, no sé sap ben bé per quin motiu, escriuen amb hac o sigui “Hix”, té una esglesiola romànica molt bonica. Ix està a mig camí de Sallagosa, capital, al seu torn, de l’Alta Cerdanya, població que no té, de bon tros, l'aire de capital comarcal que té Puigcerdà i fins i tot Bellver.
