[TC138] Saneja - Iravals - Sant Pere de Sedret

Suau passejada circular, sense gaire desnivell i apte per a tothom, entre Saneja (Baixa Cerdanya gironina) i Iravals (Alta Cerdanya).

Iniciarem el recorregut gairebé al final del nucli de Saneja, en una petita zona d'estacionament. Sortim en direcció nord, creuem la frontera interestatal i arribem a Iravals, a la comuna de la Tor de Querol, a on podem visitar l'església romànica de Sant Fruitós (segle XII).  L'edifici té una única nau amb volta de canó que desemboca a l'est en un absis semicircular, el qual és totalment llis per fora, amb una única finestra d'espitllera. Més endavant, al segle XVIII, es va construir un porxo contra el mur sud de l'església, que protegeix l'entrada.  Sobre la façana occidental, té un campanar de cadireta de dos arcs.

A la part alta del camping agafem el camí cap a Sant Pere de Sedret, antic poble fronterer abandonat (1208 m.). Malgrat les seves modestes dimensions, aquest llogarret de la Tor de Querol es va trobar al cor de violentes rivalitats locals, que fins i tot van esdevenir internacionals després del Tractat dels Pirineus, quan es va decidir que pertany a la vall del Querol i, per tant, a la República Francesa. L'interès més recent pel lloc prové més aviat de la seva situació geogràfica, que permeté un lucratiu contraban de sal, sucre, vi, tabac, mules i l'èxode de centenars de persones.

Sortim de Sant Pere de Sedret en direcció a Guils de Cerdanya, però abans d'arribar a la carretera agafem un camí a l'esquerra que ens duu de nou a Saneja, a on val la pena visitar l'església romànica (s. XI) de Sant Vicenç.  Es tracta d'una petita església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular amb alguns cossos afegits a banda i banda en època tardana. L'absis és un dels models més senzills del romànic llombard, com ara el de Baltarga o el de Queixans, que es pot datar a l'inici del segle XI. És característic el fris d'arquets cecs que abracen tot el tambor de l'absis sota el ràfec de la teulada, arquets que a penes sobresurten de la paret i descansen damunt de rústegues cartel·les; en destaca una al mig, que té vagament la forma d'una cara amb dos clotets que serien els ulls, situada gairebé sobre l'arc de la finestra que centra l'absis. Aquesta és una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt fet de petites pedres amb la funció de dovelles.