Ruta circular de senderisme per les rodalies de Font-Romeu fins el Pla d'Èguet (Alta Cerdanya).
És un itinerari òptim pels dies de calor, doncs sempre caminarem dins de boscos i, tot i això, podrem gaudir de vistes panoràmiques des del Canigó fins al Cadi i el Pedraforca.
Èguet és un municipi situat al sud-oest del departament dels Pirineus Orientals, a la regió d'Occitània de la República Francesa. Històricament i cultural, la població es troba a l'Alta Cerdanya , una plana alta a una altitud mitjana de 1.200 m sobre el nivell del mar, que s'estén d'est a oest al llarg d'uns quaranta quilòmetres entre Mont-Lluís i la Guingueta d'Ix.
La localitat, amb un clima de muntanya, és drenada pel Recs de les Canaletes i de l'Estahuja, a més d'un altre curs d'aigua. Inclòs dins el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, el municipi compta amb un patrimoni natural remarcable format per tres espais naturals d'interès ecològic, faunístic i florístic .
Èguet és un municipi rural amb més de 400 habitants l'any 2020, després d'haver experimentat un fort augment de població des de finals del segle XX. Els seus dos elements arquitectònics més destacables són:
- La "Torre dels Moros", la qual és una torre de guaita del segle X situada a la part alta del poble, que domina tota l'AltaCerdanya. Aquesta torre formava part d'una xarxa de torres de senyalització que marcaven l'antic límit entre l'imperi dels moriscos i el dels francs.
- L'església parroquial de Saint- Étienne, la qual apareix en textos de l'any 819. Construïda sobre un aflorament rocós al cor de l'antic poble, aquest edifici romànic està format per una sola nau amb volta de canó apuntada, acabada en un absis pla, amb una sola capella lateral a migdia i un campanar a ponent. L'església està construïda amb grans blocs de granit sense tallar amb una cadena cantonera de pedres tallades. El campanar té una sola campana, rematada amb tres gablets i un velet. La pissarra de la teulada està tallada en forma d'escates. L'accés és per ponent amb un arc trencat de granit coronat per un ull de bou que data de 1864. Aquesta data podria suggerir una possible reconstrucció de l'edifici a finals del segle XIX. A l'interior conserva un ric mobiliari amb diversos retaules (Sant Etienne, Passió, Verge), entre els quals el de l'altar major que data de 1754, un púlpit del segle XIX, una estàtua de Sant Antoni del segle XVIII, o més canelobres del segle XVII. L'edifici també té decoracions pintades darrere de l'altar major.
