Planera ruta circular de senderisme pel bell mig de la Baixa Cerdanya gironina, que ens descobreix els voltants del llogarret de Ventajola (municipi de Puigcerdà) i del club de golf Cerdanya.
Ventajola és un petit llogarret situat a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila de Puigcerdà, a una altitud de 1.125 metres sobre el nivell del mar. Es coneix la seva existència des del segle IX, tractant-se de la zona més planera de Puigcerdà, situada al cor de la vall cerdana. Abans, la regió era una zona pantanosa i totalment erma, tant que ni les vaques volien pasturar-hi. No obstant, la construcció del camp de golf i les torres que s'hi van aixecar a mitjan segle van contribuir a convertir de nou la zona en una àrea fèrtil i verda.
El nom de Ventajola, no obstant, sembla derivar d'una llegenda, més que de la infertilitat de la terra. La primera referència a l'església data de l'any 958 en un precepte del rei Lotari, que concedia al monestir de Sant Miquel de Cuixà "Ventoiola ecclesia cum decimis et primiciis", indicant que pertanyia al Pagus liviensis. Posteriorment, el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia apoderat, va restablir la jurisdicció del monestir l'any 1075.
L'església en sí és un edifici romànic d'una nau rectangular amb un absis semicircular decorat amb bandes llombardes. En un moment posterior, la nau va ser elevada i s'hi va afegir una sagristia i una capella lateral. L'exterior de l'absis és decorat amb arcs cecs d'estil llombard, separats per lesenes, dels quals se'n conserven cinc d'originaris. El campanar d'espadanya situat a l'extrem occidental de la nau és d'època posterior i té dos ulls. El portal d'entrada està situat al costat sud, i va ser reconstruït el segle passat, mentre que la ferramenta de la porta prové de Bolvir. L'església ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, però continua sent un important exemple de l'arquitectura romànica a la zona.
