La Festa de l'Estany de Puigcerdà se celebra a les acaballes de l'estiu, més concretament, el primer diumenge de l’última
desena del mes d’agost. Enguany, aquest tradicional esdeveniment arriba a la seva 136a edició i tindrà activitats entre els dies 21 i
27:
La Festa de l'Estany
El orígens d'aquesta festa els trobem l'any 1886, quan la llavors
incipient colònia d'estiuejants, més referents locals com Puigbó, Salvadó i Martí, promogueren la creació d'un esdeveniment festiu, una mena de “festa nocturna a la veneciana”, que amb el temps es
convertiria en la festa actual.
Tot i que la seva estructura s'ha anat actualitzant amb el pas dels anys,
la festa encara conserva bona part dels elements originals, com són la rua de carrosses guarnides (les quals reflecteixen amb ironia els temés més d'actualitat) i el castell de focs
d'artifici.
A banda d'actuacions musicals i esdeveniments culturals de tota mena, els
actes més tradicionals són:
-
L'aparició de la Vella de l'Estany, la qual fa un recorregut per la Vila que culmina amb la benvinguda a l'Ajuntament.
-
Travessa de l'Estany nedant.
-
Acte de Germanor dels pobles de la Cerdanya, a la Guingueta d'Ix, el qual culmina amb el cant de l'himne de la Cerdanya.
-
Desfilada/concurs de carrosses, que es porta a terme dos cops, al migdia i al vespre, just abans del
-
Castell de focs d'artifici, amb el comiat de la Vella de l'Estany, la qual desapareix dins les seves aigües fins l'any següent.
La Vella de l'Estany
Aquest element imprescindible per a la festa té un origen llegendari, sent vàries les versions que podem sentir. Totes coincideixen en el personatge, una velleta d’edat avançada, guarnida amb caputxa i gipó, que cada any es presenta a la seva festa. A partir d’aquí, podem triar la que ens sembli més màgica:
- Una llegenda diu que la velleta “ve, recorre el seu poblet, analitza els avenços del veïnat, omple el seu cor d'alegria i, després de compartir un jorn de joia entre els seus vilatans, discretament, per entre les branques d'un saüc ploraner, inicia en un vaixell el seu viatge de tornada a la mansió palatina que una fantasia va saber construir-li sota les aigües, on l'esperen aquelles fades que un dia remot van arribar des del llac de Lanós”.
- Una altra versió explica que la velleta visita any rere any l'indret on hi havia la casa a on hi havia viscut durant molts anys i de la qual va haver de marxar per força.
