· 

Aquest mes, sortim a caçar bolets!


Arriba aquell període de l’any en què s’ensuma arreu la febre boletaire. Quan les pluges han estat favorables, als boscos apareixen les espècies més variades d’aquests preuats fongs. Catalunya és una regió on el bolet desperta una gran afició, tant a nivell popular com dels micòlegs més entesos. És doncs també el moment de posada en marxa d’un bon nombre de mercats, festes, concursos i exposicions dedicades al bolet. Aquesta afició ha arribat a tal punt que sovint al bosc hi trobem més boletaires que bolets.

La Cerdanya és una bon lloc per trobar-hi bolets, sempre és clar depenent de la temporada. Hi ha anys que se’n troben als marges de les carreteres, i altres que és difícil entrar al bosc i topar-se amb un sol bolet.

El millor lloc per trobar-ne no el sabreu mai, sempre són llocs molt concrets, la situació dels quals és un secret curosament guardat pels boletaires més experts.
Per orientar-vos una mica, podeu fer una passejada per llocs ombrívols i arrecerats del vent i propers als torrents. Les valls de sota el cadí, les pinedes de la solana, són llocs propensos al naixement de bolets. Hi ha llocs inaccessibles amb vehicle, fet pel qual cal proveir-se d’un bon calçat i caminar, els bolets no ens vindran a trobar!
Tot seguit us donem unes recomanacions per tal de que la sortida al bosc es converteixi en un dia rodó.
- Els bolets es reprodueixen per espores: cal dur-los en una cistella o quelcom obert per a que les deixin anar al bosc. A més, a les bosses de plàstic es trenquen i es fan malbé.
- Els bolets s’han de tallar, per deixar el peu amb els filaments (miceli) al lloc i permetre la seva reproducció futura (encara que determinats micòlegs diuen que el seu arrencament no afecta, a nosaltres ens sembla més segur i respectuós pel bosc fer-ho així).
- No agafeu ni talleu ni trenqueu els bolets que no conegueu.
- El color del bolet sol no serveix per determinar si són bons o dolents. S’han d’observar totes les seves característiques (color, olor, forma, mida, hàbitat, distribució...). Hi ha molts “mites” al respecte per decidir si són comestibles (la cullera de plata, l’all cuinat, veure si es tornen blaus en tallar-los, si en cuinar-los es tornen negres, si fan pudor, etc.). Val més fugir de tot això i consultar un expert o un bon manual.
- La majoria dels bolets s’han de bullir, cuinar o assecar abans de menjar-los i mai no n’hem de menjar molts de cop, perquè tots són quelcom tòxics o indigestos.
-Els més petits han d’anar sempre acompanyats d’una persona adulta i entesa, que conegui els bolets, si els volem agafar per menjar-nos-els.
- No s’han de barrejar mai els bolets comestibles amb la resta de bolets.
- Si en voleu saber més coses, podeu llegir llibres o bé assistir a xerrades de persones que en saben. Hi ha molts llibres, cromos i guies tant per a nens com per a grans.