· 

Raquetes - El roc de Madres

Proposta d’ascensió al punt culminant del massís de Madres des d’Odelló de Ral, a la plana del Capcir.

 

El Capcir és una comarca petita, freda i misteriosa que es troba a la Catalunya del Nord. Regada pel riu Aude, té un relleu suau que contrasta amb el més accidentat del Conflent. Entre aquestes dues comarques catalanes i les occitanes del Donasà i del Païs de Saut hi ha un massís d’altitud moderada que destaca per la seva morfologia arrodonida. Té boscos extensos, altiplans dilatats i comes que sorprenen entre cims que en tot moment es veuen assequibles.

 

L’aïllament dóna caràcter al Madres, els corrents atlàntics hi tenen una certa influència i els colors hi adquireixen, al llarg de l’any, unes tonalitats especials. Aquests corrents atlàntics, que vénen de l’Arièja, fan que la neu hi perduri fins ben entrada la primavera i que hi torni a aparèixer, sovint, a l’octubre i al novembre.

 

Els seus cims més notables són el roc de Madres, el roc Negre i el pic de Bernat Salvatge, els tres per damunt dels 2.400 m. El primer és el més elevat. El ressenyat aquí es dirigeix al refugi pastoral de Becet i s’enfila per les Planelles d’en Jaquet als Anglards i a la serra de les Clotes, des d’on és fàcil assolir el roc de Madres i, si es vol, el pic de Bernat Salvatge.

 

El roc Negre ja és complicat perquè cal seguir la curta però accidentada cresta del Clos Tort, on segurament serien necessaris els grampons i el piolet. El descens es pot fer pel mateix itinerari o bé baixant a la jaça del Bascó i seguint un contrafort marcat que a través del bac de les Planes duu a Odelló de Ral.

Bosc d'avets

Desnivell: 980m

Dificultat: Moderada

Temps: 5h (més parades)

Época aconsellada:  Finals desembre - març

Accés: Per la carretera N-116 des de Montlluís, es pren a la rotonda següent la D- 118 fins a Formiguera. Poc després s’agafa la D-32, local, que duu a Ral. Sense entrar-hi, es continua a l’esquerra per la D-32e, també local, fins a Odelló de Ral. Es travessa el poble i es deixa el cotxe en una placeta a la sortida, just a l’inici de la pista que va al refugi de Becet.

 

ITINERARI

 

 

D’Odelló de Ral al roc de Madres

 

Situats a la placeta que es troba a la sortida d’Odelló de Ral (1.510 m, 0.00 h), es pren una pista planera que es dirigeix al nord pel pla del Capcir. S’hi troben unes franges grogues i vermelles que corresponen al sender de petit recorregut del Tour del Capcir. El bosc del bac de les Planes, una frondosa pineda de pi negre, queda a la dreta i de moment no s’hi entra. Es creua el rec de l’Home Mort i un xic més endavant es creua també el rec del roc Marí. Aquest torrent recorre una vall tancada que es caracteritza pel roc Marí a la seva capçalera, una agulla rocosa que es veurà a la dreta durant bona part de l’ascensió. Poc després s’arriba a una bifurcació (1.523 m, 0.25 h) i s’enllaça (indicador) amb la pista que ve de Puigvalador.

 

Es continua per la pista de la dreta, que fa una llaçada i passa pel costat del refugi pastoral de Becet (1.561 m, 0.30 h), útil com a aixopluc.

 

La pista entra al bac de les Planes i s’acosta al torrent del roc Marí, però quan és a punt de creuar-lo s’agafa a l’esquerra un camí (1.605 m, 0.40 h) de pendent pronunciat. És fàcil d’identificar perquè hi ha les marques grogues i vermelles i està indicat. Comença l’ascensió de veritat. El camí descriu unes llaçades entre una frondosa fageda. A l’esquerra, al nord-oest, destaquen els boscos del Donasà i les seves agrestes muntanyes, entre les quals el roc Blanc i el pic de Baixollada. Les ziga-zagues permeten guanyar altitud a través de les Planelles d’en Jaquet, fins que s’arriba a una clariana on es troba un refugi de pastors (1.850 m, 1.15 m), útil també com a aixopluc. Des d’aquí dalt es gaudeix d’una vista detallada del Capcir, presidit pel puig Peric. El roc Marí esta situat a la dreta de l’itinerari que cal seguir més amunt.

 

El camí travessa els Anglards, solana amb matollars de bàlec que si la neu és tova pot incomodar la marxa. Es deixa a la dreta una pista, que passa per sota del roc Marí, i es continua per un contrafort marcat. Un esglaó rocós obliga a fer unes llaçades a la dreta. Després el pendent es va atenuant fins que se surt del bosc (2.077 m, 1.45 h). Cal prosseguir en el mateix sentit, buscant els indrets més assequibles entre rocs granítics i claps de bosc, fins que s’ateny la carena de la serra de les Clotes (2.245 m, 2.10 h). Es descobreixen a l’altre vessant les Clotes de Madres, amb el seu refugi pastoral, i més avall el coll de Jau, per on passa la carretera que va de Prada de Conflent a Formiguera.

 

Ara cal seguir la carena cap a la dreta. Per un pendent suau s’assoleix un altiplà (2.352 m, 2.30 h), a la dreta del qual hi ha el coll dels Gavatxos, per on després es baixarà. El roc Marí queda ja a una altitud inferior. Si es vol anar primer al pic de Bernat Salvatge (2.423 m), bon mirador, es recorre el límit septentrional de l’altiplà, per sobre del roc de les Nou Fonts, fins al Malpàs, des d’on s’emprèn l’ascensió final, dreta però sense problemes (35 min). Després se segueix la carena sud fins al roc de Madres (25 min). Però si es prefereix anar directament al roc de Madres, llavors es va a buscar la carena que l’uneix al coll dels Gavatxos. Un cop assolida en un collet marcat (2.371 m, 2.45 h), des d’on es descobreix a migdia la coma de Pontells, s’emprèn l’ascensió darrera al cim (2.462 m, 3.00 h) per un pendent moderat.

 

Aquí es troba una cabana que possiblement tindrà la porta obstruïda per la neu. El roc Negre es veu proper a l’est. Al nord-est baixa la coma de la Balmeta, amb la roca agresta del salt del Burro. Més enllà es veu el refugi de Callau, en una gran clariana, i la carretera del coll de Jau. El cim del roc de Madres és una de les millors talaies del Canigó, que s’alça majestuós a llevant, i en un dia clar es pot arribar a veure la plana rossellonesa i el litoral mediterrani. Per l’altre costat, a l’oest, el panorama s’allarga fins a la pica d’Estats i el Mont Valièr, mentre al nord s’obre la depressió d’Aquitània.

 

Del roc de Madres a Odelló de Ral

 

Es pot tornar per on s’ha vingut, però resulta més gratificant fer-ho per la jaça del Bascó, ja que així es descriu un interessant circuit i es davalla a Odelló de Ral tot estalviant la pista del refugi de Becet. Es baixa per la carena al coll dels Gavatxos (2.359 m, 3.20 h) i en aquest punt es deixa per travessar en diagonal un altiplà inclinat a la dreta. Cal dirigir-se als dos turons visibles i emboscats de la Balmeta. S’entra al bosc i s’arriba a la clariana de la jaça del Bascó (2.060 m, 3.50 h). Sense assolir-los, es voregen per la dreta els dos turons de la Balmeta i se’n segueix després el contrafort pel mig del bosc, que baixa pel bac de les Planes. El descens és marcat i el paisatge esdevé obert a ponent, on el Carlit destaca per damunt de les altres muntanyes. Un caminet entre els arbres duu a una pista (1.692 m, 4.20 h) que s’ha de creuar.

 

El pendent s’atenua una mica tot seguit. El camí es fa més evident i creua les Planes. Més avall troba una pista que no cal seguir, ja que es pot escurçar per dreceres. Sortint del bosc es troba un repetidor i després d’uns marges es veuen les cases d’Odelló de Ral. Per la dreta s’arriba al punt de sortida (1.510 m, 5.00 h).