· 

Alp - El camí de la Ribera (sender 732)


Sender que remunta per la vall de la Riera d’Alp fins arribar a la Molina. És un recorregut suau (desnivell de 325 metres) de 7,5 km que travessa  rimerament un sector de prats vora la riera i després s’endinsa en el bosc... El caràcter obac d’aquesta vessant de la muntanya, la passejada vora la riera, els densos boscos i els petits torrents que es travessen fan que sigui especialment agradable de recórrer a l’estiu. A més, el fet que la major part del recorregut es realitzi per un petit corriol fa que sigui un passeig força atractiu.


Fitxa tècnica
Recorregut: 7,5 km
Desnivell: 325 m.
Dificultat: fàcil
Durada: 2 hores

 

Recomanacions
És un recorregut bastant obac, així que a l’hivern s’ha d’anar en compte amb les plaques de gel, especialment quan es travessen les petites palanques (ponts) per sortejar els torrents. Com que el desnivell és molt suau, és un camí molt agradable de fer en els dos sentits.

Bosc d'avets

Recs i peixeres
El camí de la Ribera transcorre aprofitant el traçat d’antics recs que permetien regar el sector dels Prats de la Costa del Ramonet i els paratges de Sant Esteve, Roc d’Esquer, Prat Lloser i Prat del Bac. Els aiguats de l’any 1982 van fer desaparèixer la franja de prats a banda i banda de la Riera d’Alp.

Aquests recs són canalitzacions antigues i tradicionals construïdes per portar l’aigua d’un torrent o riera fins a sectors de prats, horts o feixes per augmentar-ne la productivitat. Recs més importants també permetien abastir d’aigua una població. Al llarg del temps han estat infraestructures de cabdal importància i trobem rastres de la seva presència fins a l’últim racó de qualsevol vall entre muntanyes.

 

Els aiguats de 1982
El 6 i 7 de novembre de 1982 la Riera d’Alp va experimentar una espectacular crescuda arran d’unes intenses pluges: en dos dies van caure prop de 600 litres per metre quadrat, l’equivalent al que plou a la plana cerdana en tot l’any. Es varen produir importants destrosses... Tot i que aquests són els darrers aiguats que es recorden es tracta d’un esdeveniment cíclic; en els darrers 1000 anys es té constància de 18 episodis d’inundacions. La conca de la Riera d’Alp té una superfície de 54,4 kmÇ i 12 km de longitud.

 

Els Camins Ramaders
La ribera de la Riera d’Alp i la Vall de la Molina eren de pas obligat per anar cap a la Vall de Ribes: per aquí passava el Camí Ramader més important de la comarca i un dels més importants de Catalunya. La Cerdanya havia estat una important zona de pasturatge d’estiu i els ramats d’ovelles hi venien provinents del Vallès, el Maresme i el Penedès principalment.

 

Tota la solana de la vall de la Cerdanya, desarbrada encara en gran part, reflexa fortament aquest passat recent de sobrepastoreig i cremes per mantenir les pastures. Els pastors de la Cerdanya, abans d’arribar l’hivern, enfilaven la Riera d’Alp amb totes les seves ovelles i baixaven per la vall del Rigat fins a Fornells, on normalment passaven la primera nit.

 

Torre de Riu

Les segones residències
Abans de l’arribada del tren a la Cerdanya, a començaments del segle XX, ja venia gent benestant de Barcelona i el Vallès a estiuejar a Alp. Eren altres temps, el viatge a la Cerdanya era molt llarg i aquella gent venia amb tota una cort de serventes a passar 3 mesos... tota una revolució al poble. D’ aquella època són algunes de les cases del barri residencial que queda al nord-est de la població, on té sortida el Camí de la Ribera (sender 732).

 

La Torre Riu
A 500 metres sortint d’Alp es passa pel costat d’un curiós castell de torres punxegudes, just a l’altra banda d’un pont que el sender deixa a l’esquerra. És la Torre del Riu o Torre d’Alp, de propietat privada. Aquest castell d’aires romàntics, inspirat en els de la zona del Loire i la Bretanya francesos, va ser construït a finals del segle XIX (any 1896) sobre la vella Torre del Riu, un baluard de defensa del segle XIV. Aquesta superposició provoca fets curiosos, com ara que a la major part de l’edifici les parets tinguin una amplada de dos metres. El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l’edifici principal, que conserva una imitació de la Mare de Déu de l’Ovella. Aquesta és una de les verges venerades de la zona que segons la tradició va trobar una ovella separada del ramat; els pastors de la zona del Carlit la tenien per advocada, li encomanaven el bestiar i li feien ofrenes de vellons de llana i de collars de fusta envellits. Durant la guerra tant l’església com el castell es van cremar i ja no van tornar a recuperar l’opulència d’altres èpoques. En un dels laterals de l’església hi ha la masoveria, l’única part habilitada per viure-hi tot l’any. 

Dolmen de la Paborda

Fer l’escura i el manteniment
Els veïns o propietaris dels terrenys que es beneficiaven de l’existència del rec o peixera havien de fer-ne el manteniment, anomenat popularment l’escura, i havien de dedicar-hi uns jornals determinats que estaven perfectament definits en funció de les hores de rec que tenia assignades cada casa del poble. Era bàsic tenir el rec o peixera en bones condicions perquè suposava assegurar-se millors collites.

L’escura es feia a la primavera, tradicionalment per Sant Isidre (15 de maig); aquesta era una bona data perquè, en honor al sant, no es podia junyir els bous per anar a llaurar o fer altres feines del camp i per això s’aprofitava per fer el manteniment de les peixeres.

 

La Molina
Una molina és una màquina per a serrar fusta, accionada per la força de l’aigua damunt les pales d’una roda. Es creu que aquest és l’origen del nom de la vall, ja que durant el segle XIX es va instal.lar alguna molina en aquest indret aprofitant que hi conflueixen diferents torrents (el torrent de Saltèguet o de l’Asserradora, el de les Pletasses, el barranc del Pedró, etc.) i que l’aprofitament de fusta era molt important.